Si partim del fet de que les eines de IA generativa estan entrenades per trobar raons plausibles per a qualsevol punt de vista, tant si li demanes que justifiqui els arguments d’un partit conservador, com d’un progressista, ho farà sense problema.
El cert és que no són ni d’esquerres ni de dretes, però segons com preguntis, poden semblar-ho.
El resultat no depèn només del model: depèn de tu, del context i del llenguatge amb què formules la pregunta.
La IA no crea el biaix – el multiplica. I això ens fa, en part, responsables de cada “error” que li atribuïm.
A mesura que la fem servir en camps cada vegada més crítics, quan l’eina falla és inevitable preguntar-se: qui en té la culpa?.
Diem que la IA s’inventa coses, però potser el problema és que, en part, som nosaltres qui li donem permís per fer-ho.
La IA no té ideologia, però aprèn la nostra.
I si no sabem preguntar bé, acabem dialogant amb el nostre propi eco, amplificat per una màquina.
Ens en riem de si cal dir-li “hola”, “bon dia”, o “gràcies”, però fent-ho – o no fent-ho – li estem donant pistes sobre com ens comuniquem, quin to tenim, qui és la nostra audiència i quin efecte volem provocar.
Si després no matitzem exactament quin resultat volem, ho utilitzarà igualment.
És essencial entendre que la IA sempre és la mateixa, el que canvia és la pregunta.
Com deia en Jorge Wagensberg:
“Canviar de resposta és evolució.
Canviar de pregunta és revolució”.
Potser l’alfabetització digital del futur no serà saber programar, sinó saber preguntar.
més info:
“Selecció d’articles i eines per aplicar la IA…”
“¿Donde esta la panadería?“
