El primer dossier de La Vanguardia del 2024 està dedicat a la Intel·ligència artificial.
El 17 de novembre passat Silicon Valley no va poder menys que recordar quan Steve Jobs va ser acomiadat d’Apple, l’empresa que va cofundar. Aquell dia una notícia inesperada va sacsejar la vall tecnològica: el consell d’administració d’Open AI acomiadava el director executiu i cofundador, Sam Altman, un dels gurus del sector. Tot això passava en vigílies de l’aniversari de l’exitós llançament del robot conversacional ChatGPT, que va rellançar l’interès per la intel·ligència artificial.
Si Jobs va trigar onze anys a tornar a Apple per treure-la de la ruïna i convertir-la en l’exitosa companyia que és avui, Altman va trigar quatre dies a tornar a Open AI. Això sí, amb un consell d’administració nou. 700 dels 770 treballadors de la companyia havien amenaçat d’anar-se’n. En la lluita pel poder va guanyar, segons els analistes, el sector d’aquesta startup partidari d’ampliar l’oferta comercial sense tenir en compte la seguretat. La intel·ligència artificial (IA) torna a Vanguardia Dossier, que analitza un tecnopoder que ho està transformant tot.
ChatGPT és només la punta de l’iceberg d’aquesta revolució en què les companyies tecnològiques exerceixen el mateix tipus de poder reservat abans als estats nació i es converteixen en agents geopolítics (Bremmer i Suleyman). Per això, la pugna entre els Estats Units i la Xina difereix d’anteriors àmbits de competència, com ara la carrera espacial o l’armamentística. La IA està liderada pel sector privat (Drexel) i ho fa exercint un nou colonialisme; si abans era sobre la terra, ara és sobre les nostres dades (Mejías).
La regulació i la governança de la IA està a debat i en marxa. Tres models emergeixen: els Estats Units, més centrats fins ara en l’autoregulació del sector; la Unió Europea, pionera en la regulació exhaustiva de l’espai digital; i la Xina, amb un control governamental que utilitza la IA amb finalitats de vigilància i control social (Cedric). Les normes dels EUA i la UE estan subjectes als principis de les democràcies liberals, que també es veuran afectades per la IA (Barro), i, per tant, el respecte als drets humans. No sembla, doncs, que sorgeixi un model únic de governança per a tothom, encara que hi ha una evident necessitat de coordinació internacional perquè la IA planteja desafiaments que cap govern no pot gestionar per si sol (Bradford). Sinó hi ha regulació correm el risc de ser excodificats –per exemple, si un hospital utilitza un algorisme que ens categoritza com a no prioritaris per rebre un trasplantament–López de Mántaras). Això pot estar passant avui. La narrativa del llarg termini adverteix que la IA podria ser un risc per a l’existència de la humanitat (Bostrom). Però, si es fan les coses bé, no cal tenir por (Barro).
La IA impactarà aquest segle XXI sobre tots els àmbits de la nostra vida: l’economia i el mercat de treball (Comín), la sanitat (Jotterand), la comunicació (Jarvis) o el món del dret (Villasenor). El seu potencial de dades també pot contribuir a mesurar i accelerar el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Oliver). Però, com en tot, encara que en aquesta carrera més si és possible, convé ser conscient que cada pas que es faci no es torni contra nosaltres. Que no ens falli la intel·ligència.
